Com perdre 15 minuts de la teua vida

Estava preocupat, portava ja una setmana sense actualitzar, perquè no sabia de que parlar. Fins que hui una telefonada m’ha obert els ulls: M’han cridat de Movistar.

Tot comença quan veus en la pantalla del mòbil “Oculto”. Normalment ja saps al que t’enfrontaràs, pero hui estava avorrit, i he despenjat.

- “Si? Qui és?”
- “Muy buenas, mi nombre es Eugenia, le llamo de Movistar”

Després del primer contacte, la conversació pareixia prometre: m’havia tocat una sud-americana, que sempre s’agraeix per les expressioins que gasten.

- “¿Es usted el usuario de esta línea?”
- “Sí…”
- “Muy bien. ¿Con quien tengo el chance de hablar?”
- “Eh… Antonio”
- “Claro señor Antonio”

La cosa anava per bon camí: ja m’estava descollonant, li havia donat un nom fals i acabem de començar.

- “Mire le cuento. Usted de repente, ¿Con qué operador de móvil está?

M’ha agradat l’expressió eixa de “Ud. de repente”. I la utilitza durant tota la conversació la puta.

- “Orange eh… Claro señor Antonio. Muy bien, ¿usted realiza llamadas internacionales señor Antonio?

Eh… pues no. Pero vaig a contestar-te que sí, així em faig l’interessant i allarguem la conversació.

- “¿Y las realiza desde su móvil o acude a algún locutorio?
- “Ehh.. voy a un locutorio” (que dona més morbo)
- “Claro señor Antonio”

Després d’açò m’explica l’espectacular oferta en tarifes internacionals que no m’interessen. A continuació em pregunta que quant gaste normalment al mes, al que li conteste que 50€, per a seguir amb les mentides de la conversació. Mentrestant, el meu company de pis em mirava perquè no parava de riure exageradament.

- “Usted de repente, que célular posee señor Antonio”
- “Ehh.. un Sony Ericsson”
- “Muy bien. Yo le ofrezco un Motorola mejor que el celular que ahora posee, sin coste alguno”

Està curiós esto. Sense saber ni quin mòbil tinc, m’ofereix un millor, i a més a més Motorola, que té collons la cosa.

- “Este Motorola tiene mensajes multimedia, cámara de fotos, infrarrojos, bluetooth…”
- “Si vamos, lo que viene siendo lo normal”
- “Claro señor Antonio, pero este además es bonito”

Ah, gràcies. No em puc resistir ara.

A partir d’ací estava ja patint per l’Eugenia, perquè se li veia que estava perduda i la conversació no avançava. M’ofereix 500 SMS i 500 MMS (que igual gastaria), m’ofereix un mes gratuït…

- “Si, vale… pero es que tengo contrato de permanencia”
- “Claro señor Antonio”

A la pobre casi li cau el món damunt. Però no es dona per vençuda.

- “¿Y que le parece si abrimos otra cuenta, con un número nuevo, con el terminal que le regalo y las tarifas que le he dicho?”

Molt intel·ligent. Osea, és el més intel·ligent que m’han dit mai… Tindre dos línies que no vaig a gastar casi. Com no se m’havia ocorregut…

I res, ha continuat intentantlo durant més de 15 minuts que ha durat la conversació. Al final hem quedat que em cridarà el Dissabte a les 6 de la vesprada. Ja us contaré. M’ha caigut bé esta Eugenia.

Explore posts in the same categories: General