El pitjor mes de la meua vida moderna
Puc afirmar sense dubtar que el passat mes de Juny va ser el pitjor mes de la meua vida moderna (parafrasejant a Gonzo en El Sentido de la Vida).
Considerem la meua vida moderna com la meua vida a partir de 1r de Batxiller, el famós 2004. En eixa etapa clau de la meua vida vaig deixar arrere certs elements que m’unien al passat i em retenien, incorporant altres tants que van canviar prou la meua vida (noves amistats, nous reptes…)
El passat mes de Juny va ser el pitjor mes de la meua vida moderna. Quan s’ajunten tantes coses és el que té.
Llargues nits de mirar el sostre, que té estreletes brillants, només abandonant esta estressant activitat per a, de tant en tant, fer-me una bola, acurrucar-me entre els llençols i soltar un parell de llàgrimes. Supose que un es pot sentir pitjor, però em resulta difícil imaginar-me com. Al menys la meua mania per no exterioritzar els meus sentiments van fer que la gent del meu voltant no es preocupara.
Per sort, vaig haver d’abandonar prompte esta sensació (o al menys deixar-la només per als moments de reflexió de la nit), ja que hi havia gent que necessitava que jo estiguera bé.
Tornem als pilars de l’entrada anterior.
Quan falla la teua família, et recolzes en els teus amics. Quan els teus amics fallen, només et queda mirar el futur i pensar en temps millors. Quan el futur et falla, no sé… et recolzes en els exàmens? Crec que és l’única cosa que me n’ha anat bé eixe mes. I no és segur encara. Sense comptar a certes personetes que mai s’han separat de mi.
Per sort ha arribat Juliol. Els mals moments de Juny es van quedant arrere. Els pilars van reconstruint-se, alguns recuperant la forma original, alguns adoptant noves formes.
Ja no hi ha res de que preocupar-se. Només queda mirar cap a l’estiu, en un principi amb un panorama prou desalentador, però mai se sap.
És este l’inici de la meua vida post-moderna?
I demà és el meu cumpleanyos (no vaig a dir aniversari, sona a bodes). El celebraré amb… mmm… dóna igual. Celebraré que… mmm… dóna igual.
Algú vol papes?
A reveure
7 Juliol 2008 at 22:58
Com tu mateix dius, només queda mirar endavant, perque el passat, passat és i no hi ha rèh a fer, més que aprendre i intentar no caure als mateixos paranys que ens anem trobant (i que la majoria de cops et fiques tu mateix, almenys al meu cas).
Mereixes que tot et vaja bé, sentet. Tot acaba passant, però es dur mentre segueix el record assetjante a cada moment. La veritat és que és dur com t’has mantingut ferm al costat dels teus, però no oblides que nosaltres estem ací per a qualsevol cosa, tot i que malauradament molts cops no coincidim si no ens aturem i fem per trobar-nos.
Vinga xic, que ja queda poc. MOLTES FELICITATS per avançat. Pero sobretot, moltes felicitats per les teves notes. No em de fer res per a complir anys, pero per a crèixer hem de lluitar, i tots ets un lluitador.
ah, i no em podía acomiadar sense un…
SE IRÁN LOS NUBARRONES, PASARÁ EL TEMPORAL!
EL SOL Y LA ALEGRIA, DE NUEVO LUCIRÁN!
Vinga, demà obre el zurdorium i entre tots farem que vaja bé
8 Juliol 2008 at 19:40
hay un lñindo amanecerrrr al pasar la oscuridad..
nos cegará la luz del día!!
oHH es un jodido sucubo!!!
¬¬
nmo te quejarás del cumpleaños butifarro.
(yo si… tarta…¬¬)
ni de los pilares, que tan mal no estan eh= que si se le va el hormigon aún queda lamovida esa de hierro que no deja que se desesparrame por tohl suelo.
;:P
capullin
8 Juliol 2008 at 19:45
Como mola el bicho
9 Juliol 2008 at 18:00
El mejor de todos xaval, a aprtir de ahora siempre firmaré con en mail de alejandra xDDDD
10 Juliol 2008 at 22:48
xDDDDDD
alejandra es una cangreja xDDDD