Siempre negativo, nunca positivo

1 de la matinada. Fa casi dos hores que m’he gitat, però no puc dormir: per la meua ment es passegen pensaments que requereixen que els pose en ordre. Allà vaig.

Ho admet, sóc negatiu. A alguns potser els sorprenga, a altres igual no tant, però la veritat és que és així: la meua particular visió del món sempre té un toc negatiu imprès. Si alguna cosa pot eixir mal o bé, sempre eixirà mal (per exemple, si tinc alguna possibilitat de suspendre, vaig a pensar que inequivocament vaig a suspendre. Exemple bastant cutre i sense transcendència, però és el primer que se m’ha ocorregut).

Últimament, açò semblava que començava a canviar. Este últim any, coneixent noves persones i la seua particular manera de pensar i enfocar la vida, estava aprenent a veure les coses d’una altra manera. Crec que on més es nota és en la música (aspecte fonamental de la meua vida) rodejant-me de cançons amb missatge positiu, contrastant clarament amb la meua forma de ser (Adelante, Sé feliç, Llença’t…).

[...]

Després d’un altre intent de dormir, m’alce ràpid i agarre un paper. Vull escriure moltes coses, però el boli no es mou.

No entenc perquè he de ser així. Vull dir: Jo pense en alguna cosa, qualsevol cosa, i sense desitjar-lo la meua ment va pels camins negatius. Al cap d’un rato em done compte, raone amb mi mateix i veig que el que estava pensant és bastant improbable (o això m’agradaria creure), m’enfade amb mi mateix i continue amb les meues coses. Em force a pensar positivament, i ho aconseguisc. Però al cap d’un rato em torna a passar el mateix.

Potser m’agrada que tot isca malament? Sóc una espècie de masoquista de la meua ment? Més d’una vegada ho he pensat…

Però ho he decidit, m’ho he proposat fermament: he de canviar-lo. He de ser més objectiu, i sobretot valorar-me més a mi i a les meues possibilitats. Coses de l’autoestima supose.

Ja està pagat i de camí. Sempre he pensat que estos llibres són per a fracassats de la vida i gent de poca acceptació en la meua ment… Però havent-me’l recomanat algú de confiança, vaig a intentar derrocar altra de les meues barreres (de les quals ja vaig parlar fa molt temps per ací) i veure si em pot servir de algo.

No demane ajuda a ningú, ni tampoc em fa falta. De fet, preferisc que en esta entrada no hagen comentaris del tipus “si em necessites per a qualsevol cosa…” i similars. Si normalment ja sóc tancat, en aquest cas més. És una cosa meua, i l’he d’arreglar jo. A veure que ix.

Intente ser objectiu, ni positiu ni negatiu. El problema és que la visió objectiva em pareix negativa.

Explore posts in the same categories: General