Viva la Vida

“One minute I held the key
Next walls were closed on me.
And i discovered that my castles stand
Upon pillars of salt and pillars of sand”

(Coldplay – Viva la Vida)

Pues sí, segona setmana ja de classe. Han tornat els moments de peresa absoluta en el llit lluitant per alçar-se, encara que enguany m’he imposat més disciplina, i m’alce una hora abans de classe per a desdejunar tranquil·lament i dutxar-me. La versió de l’any passat era alçar-me 20 minuts abans de classe per a vestir-me ràpidament i anar casi corrent a classe mentres em bevia un suc, per a encara així arribar 10 minuts tard.

Tornen els “crucigrames” i passatemps en classe, encara que enguany en classe estic amb gent més sociable que l’any passat. Torna el semi dormir-se en classe, el quedar-se a dinar en la facultat, el tirar-se a dormisquejar en la gespa…

En fi, quant al “Toma un café contigo mismo”… Pues és un bon llibre. Encara no l’he acabat, però no cal acabar-lo per a dir això. No és que m’ajude molt en el meu “problema”, però t’ajuda a veure moltes coses d’altres formes, a més que segur que més avant, dins d’uns quants anys… em fa falta. Tinc el llibre marcat ple d’extractes interessants, com:

“Alguna gente, sin proponérselo específicamente, desarrolla conflictos con todas las personas que la roden, y se encarga de proyectar la culpa de esos conflictos sobre éstas. Aunque sea cierto que los otros efectivamente tengan responsabilidad directa en los problemas de uno, lo cierto es que, una vez instalados en nosotros, los problemas son nuestros“

“Una nueva forma de ver los acontecimientos de la vida nos ayudará no sólo a sentirnos mejor sino también a modelar una nueva identidad personal, basada en la creencia de que tenemos derecho a equivocarnos y que quizá los hechos deban ser interpretados desde una óptica distina, que nos posicione mejor frente al mundo exterior y, fundamentalmente, nos obligue a revisar nuestro mundo interior.  Ser analítico, enfrentar los balances existenciales, establecer puntos de referencia, hace que recobremos la fuerza para trazarnos un camino que nos conduzca hasta las profundidades de nuestro Ser.  Si aprendemos a descubrir nuestras limitaciones, habremos dado un enorme paso para comenzar a superarlas.”

Però crec que he resolt el meu problema, no se si el llibre ha influït. Ja se perquè sempre pense en la part negativa de tot: La part positiva no costa acceptar-la, però per a acceptar la negativa cal preparar-se, i val més estar preparat. Això no significa que haja d’estar obsessionat pensant en les possibles conseqüències negatives, si no que estar preparat per a elles és una bona opció.

“Mientras permenezcamos aferrados a las respuestas negativas sobre lo que nos aconteció (o puede acontecer), estaremos invirtiendo una gran cantidad de tiempo en preocuparnos, actividad que nos puede legar a obsesionar hasta ocuparnos las veinticuatro horas del día, y de todos los días. Las preocupaciones tienen la triste virtud de destruir la imaginación más creativa y dejar sin energía a quien las sufre“.

A reveure.

Explore posts in the same categories: General