Viatge a Itaca

Viatge a Itaca – Lluís Llach

“Quan surts per fer el viatge cap a Itaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que doni més riqueses.

Itaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca t’hagi enganyat,
savi com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.

Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts, que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat,
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena,
i quan sereu deslliurats, torneu començar els nous passos.

Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu,
sapigueu trobar noves sendes.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny d’avui, que ara us encadena
I quan sereu deslliurats, torneu començar noves sendes.

Més lluny, heu d’anar més lluny,
dels arbres caiguts que ara us empresonen.
I quan els haureu guanyat,
tingueu ben present, no aturar-vos.
Tingueu ben present, no aturar-vos.

Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d’aventures, plens de coneixença.

Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l’amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens d’aventures, plens de coneixences.

I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens d’aventures i de coneixences.”

Llàstima que no estiga tota completa en directe...

En contra dels castells d'arena de l'entrada anterior, ací tenim el següent pas. El problema és que d'esta és difícil traure només un extracte... Potser:

"Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts, que ara us empresonen. I quan els haureu guanyat, tingueu ben present no aturar-vos."

I punto.

El llibre encara no l'he acabat, és un llibre que cal llegir-se a poc a poc i assimilant el que diu, no hi ha pressa. A més, ara tinc un llibre també interessant, "Biologia Molecular de la cèl·lula". 1400 pàgines a tamany folio que no dubtaran a atacar-me quant menys m'ho espere.

Per cert Xavi, ja que segurament sigues dels pocs que llegiran açò... Quan m'acabe el llibre si vols te'l deixe i això, encara que està ple de marques i frases subratllades, però bueno. I a veure quan berenem, que ja toca.

A reveure

Explore posts in the same categories: General