Y los sueños, sueños son. Again.

Fa aproximadament un any vaig escriure:

Mai conte els meus somnis. No em refereixc als somnis que es produeixen mentre dormim, sinó als que es produeixen mentre estem desperts. Aquests somnis que ens ajuden a “alçar-nos” del llit molts dies o amb els que agafem el son moltes nits. Aquests que ens motiven íntimament a prendre decisions en la vida.

No us vaig a contar el meu somni.

De vegades perseguir un somni suposa renunciar a algunes coses; justificar altres que poden semblar incoherents davant els altres. Altres vegades vols cridar el teu somni als quatre vents: que el món sàpiga que encara queden tipets que s’alegren de somiar desperts.

Quanta raó…

Vull dir: He estat rellegint les meues actualitzacions velles (del flog), i quan he arribat a esta part no he pogut evitar quedar-me sense saber que fer.

L’he llegit una altra vegada, i notava com se’m posava la pell de gallina. Casi podia palpar les meues paraules… Ha sigut realment curiós.

I un any després pense el mateix, duent amb mi els mateixos somnis. Eixos que m’ajuden a alçar-me al matí, em mantenen viu pel dia i m’impedeixen dormir a la nit. Somnis, vaja.

Parlant de somnis, encara que en un altre concepte diferent. Fa uns 5 o 6 dies que vinc recordant el que somie. Açò, que per a moltes persones és algo normal, per a mi no sol ser-ho. I menys que estos somnis que recorde tinguen sentit, i que a més eixe sentit siga significant.

Vaja, porte nits viatjant amb la meua gent: he anat a Barcelona, Alaior, Dubróvnik, Navarra… I sense moure’m del meu llit! M’encanta.

A reveure.

Explore posts in the same categories: General