Què és la vida?
I com volen que jo em cregui
que en un llibre i puc trobar
la gran diferència entre el bé i el mal,
i el passaport cap el paradís.
Si jo mateix estic condemnat,
per no creure el que no veig,
per voler tenir moltes coses,
per ser tal com em van fer.
No, jo no puc canviar-me,
mai ho he desitjat, mai ho he desitjat.
No puc pas ser un altre,
mai ho he desitjat, mai ho he desitjat, ho he desitjat.
Lax ‘N’ Busto – No vaig triar
La vida és viure. No és una cosa, és un procés. No hi ha altra forma de conèixer el que és la vida més que vivint, estant viu, fluint, discorrent amb ella. Si busques el significat de la vida en algun dogma, en una determinada filosofia, en una teologia, dóna per segur que et perdràs el que és la vida i el seu significat.
La vida no t’està esperant: està succeint-te. No es troba en el futur com una meta a la que has d’arribar: està ací i ara, en aquest mateix moment, en el teu respirar, en la circulació de la teua sang, en el bategar del teu cor. Qualsevol cosa que sigues, és la teua vida, i si et poses a cercar significats en una altra part, te la perdràs. L’home ha estat fent açó durant segles.
Els conceptes s’han tornat molt importants, les explicacions s’han tornat molt importants i el real ha estat oblidat per complet. No veem el que de fet ja està ací, volem racionalitzacions.
- “Necessite conèixer el significat de la vida”.
- “La vida… és un riu sense fi”.
- “Un riu sense fi?”
- “Vols dir que no ho és?”
Després d’estar ja massa temps sense actualitzar, actualitze amb esta entrada que duia volent posar des de fa un temps.
D’altra banda, poc més. Nadal i tal, família i eixes coses, bla bla bla. A estudiar i a quedar-me sol a casa, però al meny és el que vull fer.
A més, m’he agenciat un parell de llibres per a no avorrir-me (entre ells “Dios en una Harley, el regreso”, i “Anatomía Vegetal”, per a contrastar).
I no gaire més que afegir. Bueno…
“Y así es mi vida hoy por hoy, casi casi lo mejor… Pero siempre es casi casi y nunca llega lo mejor”
20 Desembre 2008 at 21:50
Quant de temps Sentet!
Sí, el que em de fer és viure cada dia… però tampoc cal passar-se’n.
La meva curta experiència m’ha portat d’un extrem a l’altre, i ara puc assegurar (almenys a dintre meu ho faig) que el que necessite és un desenvolupament sostenible: viure cada dia però sense oblidar que som tot el que hem fet, i tot el que fem avui és el que serem demà.
Si ens passem la vida construïnt el futur, segur que morim deixant una obra inacabada. Si vivim cada dia sense plantejarnos on ens porta, arribará un moment que descobrirem que hem fet el mateix durant els darrers vint anys.
Jo crec que ja he trobat l’equilibri, però sense adonar-me. I es que estic segur que si intentes mantenir l’equilibri, acabes caient cap al costat que creies que necesiitava més pes.
(no sé si m’explique… però jo ho intente XD)
30 Desembre 2008 at 02:20
Un rio sin fin? tendrás que explicarme esa definición porque no la acabo de entender, siempre he considerado que la vida era lo más lejano a lo infinito y eso es lo que hacia que tuvieses que vivir el presente, o como tu dices cada latido del corazón. Apuntalo como asunto pendiente, me intriga saber qué es lo que pasa por esa cabecita…
Todos estamos igual… navidad, deberes que aun no he empezado, familia… pero bueno, esta época tiene algo, un nosequé que me hace echarla de menos durante el resto del año aunque cuando llegue diciembre eche de más los polvorones y los estirones de cara de mis tios.
iba a poner el trozo siguiente de la canción de LCA pero creo que hoy pega más ésta “Un huracán de sensaciones POP, algo nuevo, diferente y muy moderno, espero veros allí”
Un beso Sente
30 Desembre 2008 at 11:08
La vida es un río sin fin, aunque cada vida por separado tenga su final concreto.
Ya sabes: Cuando mueres salen gusanos, de los gusanos plantas (obviando el tema ataud xD), las vacas se comen las plantas, etc.
30 Desembre 2008 at 12:10
ciertamente… el punto de vista de un biólogo! a las de letras nos cuesta procesar eso vale? jajaja =)