Any nou
Les 00:00.
Any nou… Hora de fer-se els propòsits per a… Espera un moment! Jo l’any passat em vaig fer uns propòsits… Anem a repassar-los a veure que tal:
1.- Disfrutar del 2008 tant com del 2007.
Eh.. Bueno… No se si…
2.- Suspendre només Química com a molt (és a dir, 10.5 crèdits de res…).
OK
3.- Anar-me a viure amb aquest parell de frikis.
Meeec.
4.- Passar més temps amb la meua gent.
Meeec.
5.- Anar a Finlàndia.
Meeec.
6.- Fer molts concerts amb el quartet de saxos.
Meeec.
7.- Que EPS siga algo més serio.
Meeec.
8.- Viatjar molt i conèixer nous llocs.
Imagine que aprovat just.
9.- Tornar a córrer periòdicament.
Quan feia bon temps eixia a córrer (amb mati o jo sol).
10.- Aprendre a cuinar (o aconseguir que em cuinen).
Imagine que OK.
Bah.. 4-5 de 10… Podría haver sigut pitjor.
Enguany no vaig a fer-me propòsits, no em fa falta. Bueno, ser més feliç este 2009 que el 2008… Cosa no molt difícil, però mai se sap.
En fin, us deixe amb la cançó que més he escoltat enguany: 305 vegades. Quasi una vegada per dia.
1 Gener 2009 at 17:01
Ja era hora que suspengueres-raspares en algo tio! SENTE TAMBÉ ÉS HUMÁ!!!
Bah, com ja hem parlat tu i jo alguna vegada, això de plantejar-se reptes per al nou any ho veig una mica forçat. Primerament, per què si de veres penses que necessites un canvi, no et cal esperar a 31 de desembre. És més, aquesta data (a l’igual que la de l’aniversari de cadascú), et força a replantejar-te el que fas, i de normal acabes acusant-te de coses que qualsevol humà fa i que la majoria de vegades resulten inoqües per a la felicitat/tristesa.
Rèh xic, que jo continue amb el meu procès de autorreformul·lació iniciat al setembre, i en el qual m’enorgulleix dir que ja estic a la última etapa (tot i que després queda el més difícil: consolidació).
Avui vaig a donar un pas més. La veritat ho senc sincerament. És un dels primers passos que hagués d’haver donat. Millor dit, és un pas que mai hauria d’haver necessitat donar, però supose que després de tot, de la gran diferència de vida que hem arribat a tenir, l’important és que només és un pas i que encara sóc a temps de donar-lo.
Un beset templao!
1 Gener 2009 at 19:33
Per cert: http://creixentdesde1987.wordpress.com/
19 Febrer 2009 at 19:46
S’ha fet esperar, però et toca